|
La famiília
Cap de Llúpia de Vic fa força goig; tots els tres membres
tenen prominents bonys, o llupies, al cap i al front. El Noi
del Llúpia és el petit, amb calça curta i cara de busaroca.
La Vella, amb còfia al cap i ventall a la mà, es la que
reparteix els caramels. Però el cap de família és el Cap de
Llúpia, vestit de joglar medieval i amb xurriaques a la mà
per fer creure la canalla. És conegut per tothom el Merma.
Tota la família Cap de Llúpia treballa a la mateixa feina:
s'encarrega d'obrir pas a la comitiva de la Festa Major i,
abans, també, de la processó de Corpus.
Fa molts anys, a principis del segle XX, l'encarregat de
portar el Cap de Llúpia fou en Miquel Comerma, conegut com
en Merma. Tenia tantes ganes de fer la feina bé, fent servir
, si calia , les xurriaques per obrir pas, que mainada de
Vic el provocaven amb el crit de "mori el Merma!" Les
empaitades eren alegres i emocionants, i més d'un havia
rebut alguna xurriacada a les cames. Des de fa, doncs , ja
molt de temps els joves van davant de la "processó" cridant
de manera sorollosa: "Mori el Merma, mori el Merma!"
Tots han d'estar ben preparats per el encalçades, però les
sobtades corregudes agafen despistat més d'un que, tot
sorprès , pot rebre , o no , una "dolorosa" fuetada. Un
costum que ho feia tot encara més interessant, era el fet de
premiar l'espavilat que aconseguís prendre les xurriaques al
Merma.
S'explica que una vegada, fa molts anys, els gegants de Vic i
la família Cap de Llúpia varen anar a una trobada a
Barcelona. Uns vigatans , que eren a ciutat, quan van veure
el cap de Llúpia no es van poder aguantar i cridaren ven
fort :"Mori el Merma" Ell els empaità Rambles avall a cops
de Xurriaques, com era costum, El fet fou mol comentat, es
féu conegut arreu i el crit es popularitzà. Molts mes tard
(el 1978), i fruit de la popularitat del Merma, s'estrenà (a
Palma de Mallorca, més tard al Liceu de Barcelona i altres
ciutats europees ) un espectacle de la companyia de teatre
la Claca, amb la coreografia del gran pintor Joan Miró i la
musica de Rafael
Subirachs. L'obra, amb el títol Mori el Merma, obtingué un
gran èxit. El Merma passà a ser una figura emblemàtica de la
ciutat de Vic, que el 1987 erigí una escultura a la plaça
Major en honor d'ell: el Merma
Xevi Roviró i
Alemany
Grup de Recerca Folklòrica d'Osona
El músic Rafael Subirachs es de Vic
|
